dimarts, 29 d’octubre del 2013

Deures per dimarts 5, accentuació

D'aquests fragments, extrets de TORTAJADA, ANNA (2008) - Un embolic de rates i gats (Animallibres), el llibre de teatre que llegirem abans de les properes vacances, corregeix l'accentuació. En trobareu accents que no han de ser-hi, i també en mancaran uns quants. Però no n'hi ha prou amb fer els canvis necessaris: heu de raonar el motiu pel qual porten o no l'accent.

GAT. (fa una reverencià.) Ai, Majèstat, que el meu senyor, anant de càcera per fer-vos un present com sol, s'ha atúrat a la vora del riu per refrescar-se. Méntre és banyava, uns llàdregots se li han endut tota la roba i ara no pot sortir de l'aiguà.

(...)

ASE. Pel petit no quedava gran cosa mes. La veritat, Rateta meva, és que el noi es un bala perduda, a qui mai no ha agradat treballàr, un somiatruites que es passava les hores mortés tocant el flauti, un gandul que nomès volia ser ric, per poder jeure tot el dia. Amb uns fúms! Com sería, que els seus germans, per riure's d'ell, l'anomenaven el Marques de Carabás.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada